Paisatges del dia

 Aquesta secció ha estat preparada per  

 Sant Feliu de Guíxols – Sant Feliu de Guíxols 23/03/2026 -  Etapa 1 – 172,7 km

 Gavarres Marítimes, Plana de la Selva, Pla de Girona, Guilleries, Ardenya-Cadiretes

 

• El turisme de masses ha transformat substancialment la Costa Brava, on hi han proliferat noves edificacions residencials. Nous nuclis d’estiueig i moltes urbanitzacions han anat colonitzant cales litorals, sobretot a les proximitats de Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. 

• Bona part de l’etapa transcorre per boscos de suredes, alzinars i pinedes que fan de fons escènics de les planes i poblacions que envolten. L’aprofitament de les suredes ha estat una de les principals activitats econòmiques del massís de les Gavarres i de l’Ardenya-Cadiretes, i també ha deixat empremta en poblacions com Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.

• Des del Pla de Girona, destaquen el fons escènic de Rocacorba, amb el puig Sou, Sant Grau, el Far, el Montseny o les Gavarres, amb el santuari de la Mare de Déu dels Àngels.

• Després d’arribar a Anglès i fins a Arbúcies, passant per Osor i Sant Hilari Sacalm, el recorregut s’endinsa en el paisatge de les Guilleries a través d’una carretera estreta i sinuosa entre boscos d’alzines, plantacions de castanyers, pins i avets, i amb una alta concentració de castells i fortaleses. Aquest paisatge ens remet a les activitats dels bandolers dels segles XVI i XVII, com el conegut Serrallonga i a les llegendes sobre bruixes.

• Destaca el paisatge agroforestal, suaument ondulat, de la plana de la Selva, amb cereals, farratges i blat de moro, clapes de bosc d’alzines, suros i pins, i plantacions de plàtans i pollancres a les vores dels cursos d’aigua. S’hi intercalen urbanitzacions de grans dimensions, especialment entre Caldes de Malavella i Llagostera.

• Paisatgísticament, també destaquen, seguint el recorregut, les formes granítiques del massís de l’Ardenya-Cadiretes (com els Carcaixells d’en Dalmau), els masos de gran valor arquitectònic, la torre de telecomunicacions de Girona, les fàbriques i colònies industrials vinculades al tèxtil de Bonmatí i Anglès, la colònia minera d’Osor, el cim de Sant Miquel de Solterra, el castell de Montsoriu, el castell d’Hostalric, el monumental edifici del balneari de Vichy Catalan de Caldes de Malavella, el campanar de Sant Feliu de Llagostera, el puig de Cadiretes, el castell de Tossa de Mar (molt present en l’imaginari de la Costa Brava gràcies, entre altres, a pel·lícules com “Pandora i l’holandès errant”, protagonitzada per Ava Gardner i James Mason) i l’ermita de Sant Elm (des d’on Ferran Agulló va qualificar aquesta costa de “brava”).

• L’etapa finalitza amb el tram de carretera entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols, de gran interès paisatgístic. Es tracta d’un recorregut conegut pels seus revolts, per passar arran dels penya-segats tallats sobre el mar, alguns de més de 100 d’alçada, i per tenir diversos miradors que permeten contemplar els tons blaus i verds del mar i les cales.  

  

Els miradors del dia 

Carcaixells d’en Dalmau

 Romanyà de la Selva 

         Mare de Déu del Coll (les Guilleries)

 Castell de Montsoriu

  Castell d’Hostalric

Llagostera 

      Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya

 Figueres – Banyoles 24/03/2026 -  Etapa 2 – 167,4 km  

Paisatges del dia

Garrotxa d’Empordà, els Aspres, Plana d’Empordà, Terraprims, Estany de Banyoles, Alta Garrotxa, Valls d’Olot, Rocacorba

• L’etapa inicia enmig d’un paisatge agrícola de plana cerealística, amb petites clapes de vinya i olivera i amb la presència de pins, que aniran guanyant protagonisme. 

• L’etapa ressegueix el riu Muga en diverses parts del recorregut, tant al principi, entre Boadella i les Escaules, com més endavant, entre Vilanova de la Muga i Castelló d’Empúries. En tots aquests trams hi destaca el bosc de ribera.

• Es creua després una zona de serres baixes, suaument ondulades, que s’interposen entre la plana de l’Empordà i les serres de les Salines i l’Albera. El mosaic agrícola al voltant de Terrades destaca pels conreus de fruita dolça, principalment cirerers, que, juntament amb els boscos mixtos de pi i alzina, formen un mosaic cromàticament molt interessant, especialment a la primavera, quan floreixen els cirerers. 

• Contrasta, en aquest entorn, el paisatge aparador de l’entrada de la Jonquera, on proliferen centres comercials i cartells publicitaris relacionats amb la proximitat de la frontera amb l’estat francès.

• Durant el recorregut, especialment a la zona dels Aspres, apareixen petits pobles, de tons ocres i amb el campanar com a element més destacat i amb la serra de l’Albera i el cim del puig Neulós com a teló de fons. Aquest nuclis es troben envoltats d’un paisatge agroforestal caracteritzat pels conreus de vinya i olivera intercalats amb petites bosquines, i la presència de murs de pedra seca. Els nuclis de Cantallops, Masarac i Sant Climent Sescebes en són un exemple.

• A Peralada, Vilanova de la Muga i Castelló d’Empúries s’ajunten la monumentalitat arquitectònica amb el curs de la Muga. Ressalten el castell de Peralada, el campanar de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga i, a Castelló d’Empúries, la basílica de Santa Maria i el pont Vell.  

•  Arribats a la Garrotxa, destaquen visualment les cingleres, serres agrestes i escarpades amb diversos cims emblemàtics com el Comanegra, el Bassegoda i el Ferran i el nucli urbà medieval de Besalú. Altres cims i fons escènics de l’etapa són la Mare de Déu del Mont, la muntanya del Cós, amb el santuari homònim, la Serra de Finestres i Rocacorba, amb les antenes de telecomunicacions i el santuari com a elements més visibles.

• Ens acompanya en el tram garrotxí tot el paisatge volcànic, des del nucli i la cinglera de Castellfollit de la Roca fins als diferents cons volcànics visibles en bona part del recorregut fins a Santa Pau.

• La carretera que uneix Olot amb Banyoles, passant per Santa Pau, creua les valls obertes de Mieres i Sant Miquel de Campmajor i es caracteritza per ser una carretera sinuosa en un entorn agroforestal molt freqüentada i valorada pels ciclistes. 

• El final d’etapa destaca per la presència de l’estany de Banyoles, de gran valor natural i font d’inspiració d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Pla o Joan Perucho, o pintors com Manel Pigem i Ros i Joan de Palau.

Els miradors del dia   

 

Ermita de Santa Magdalena

Castell de Mont-roig

Turó d’Altrera 

       Mare de Déu del Mont 

      Mare de Déu del Cos 

         Sant Francesc (volcà Montsacopa)

          Serra de Finestres 

        Sant Patllari 

       Puig de Sant Martirià      

Serrat Sentinella- la Tortuga

  La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya

 

Paisatges del dia

 Costa Daurada (Mont-roig del Camp – Vila-seca) 25/03/2026 -  Etapa 3 – 159,5 km

 Plana del Baix Camp, Conca d’Alforja - Vilaplana, la Mussara, Vall del Silenci, Priorat Històric, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Escornalbou - Puigcerver, Litoral del Camp, Reus - Tarragona

• El poble d’inici d’etapa, Mont-roig del Camp, i el seu entorn paisatgístic són coneguts per ser font d’inspiració de Joan Miró.

• El primer tram de l’etapa recórrer la Plana del Baix Camp, un mosaic agrícola molt divers on els camps d’avellaners, oliveres, ametllers i garrofers ocupen quasi tot l’espai disponible, només interromputs per petits claps de pinedes i per les rieres que travessen la plana en direcció al mar.

• La Conca d’Alforja i Vilaplana s’interposa entre la Plana del Baix Camp i la serra de la Mussara, la intercalació de conreus d’avellaners, d’oliveres i bosquines confereix al paisatge una sensació d’ordre i harmonia, només trencada per algunes urbanitzacions  disperses situades a l’entorn del nucli urbà d’Alforja.

• En contrast amb la plana, després de Vilaplana, per una carretera amb molts revolts i amb panoràmiques sobre la plana i fins al mar, s’arriba al paisatge de caràcter muntanyós i forestal de la Mussara i les muntanyes de Prades, on destaca el relleu agrest que arriba a superar els 1000 m d’altitud en els cims més elevats. En aquest sector el conreu d’oliveres i avellaners ha quedat relegat als espais més planers i propers als nuclis i es poden detectar encara moltes antigues feixes, ara abandonades i colonitzades per la vegetació espontània.

• Tram amb una ampla varietat de boscos: pinedes de pi blanc, alzinars i carrascars a les zones baixes i rouredes de roure de fulla petita i pinedes de pi roig a partir dels 800 metres.

• A continuació, l’etapa s’endinsa en les valls gairebé simètriques d’Ulldemolins i Cornudella de Montsant, separades pel collet d’Albarca i els altiplans dels Segalassos.

• Entrant al Priorat, destaca un mosaic format per turons arrodonits de llicorella, on abunden els conreus de vinya, però també d’avellaners, ametllers i oliveres, que s’intercalen amb formacions de brolles, garrigues i bosquines, formant un conjunt molt atractiu en un territori només regat pel curs del Siurana. Les carreteres estretes i sinuoses adapten el seu traçat al relleu muntanyós i en tot el tram es gaudeix de la visió del Montsant, fons escènic emblemàtic i element identitari de la comarca.  

• L’arquitectura pròpia i original de les bodegues dona una forta personalitat a l’entorn. També destaquen el nucli de Gratallops, el castell de Falset i la Vilella Baixa que, en paraules de Joan Maria Espinàs al seu llibre Viatge al Priorat, des de la carretera sembla la Nova York del Priorat.

• La serra de Llaberia aporta façanes paisatgístiques notables i visibles a gran distància com la mola de Colldejou i la Miranda de Llaberia.

• A mesura que l’etapa s’acosta al litoral, tot i que es manté el mosaic agrícola característic al Baix Camp, en els últims quilòmetres el paisatge es va despersonalitzant per la profusió de construccions de tipologies diverses, en una franja de costa baixa densament urbanitzada des del cap de Salou fins a Cambrils.    

      Els miradors del dia

   Cingle de la Mussara

       Tossal de Baltasana

       Albarca 

     Siurana

        La Morera de Montsant 

       Lo Guixar 

        Ermita de la Mare de Déu de la Consolació

         Miranda de Llaberia

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya

 

Paisatges del dia

 Mataró - Vallter 26/03/2026 -  Etapa 4 – 173 km

 Baix Maresme, Serra de Marina, Plana del Vallès, Cingles de Bertí i Gallifa, Moianès, Lluçanès, Alt Ter, Vall de Camprodon

• L’etapa inicia deixant enrere el litoral del Maresme amb la línia de tren, la N-II, urbanitzacions i diversos ports esportius.

• Seguidament s’endinsa a la Serra de Marina per una carretera sinuosa. Es tracta d’un territori tradicionalment poc poblat, amb petits nuclis i molts masos, i densament arbrat, amb pinedes, alzinars i suredes i rouredes a les obagues.

• Passada la Serra de Marina, l’etapa entra a la plana del Vallès per la Roca del Vallès, on destaca el seu castell, i Granollers, una àrea molt urbanitzada que contrasta amb el tram anterior.  

• L’etapa entre Granollers i Caldes de Montbui discorre entre un mosaic d’urbanitzacions, indústria i conreus, amb clapes de pins, paisatge característic de la plana del Vallès.  

• Un cop passat Caldes de Montbui, l’etapa s’enfila per la C-59 cap al nord, a buscar el Moianès. És un tram en el qual el paisatge de la plana va canviant, apareixen turons i les urbanitzacions i conreus van deixant terreny als boscos de pi roig i pinassa, alzinars i rouredes. A l’Entorn de Moià, tornen a agafar protagonisme els conreus de cereals i farratges.

• El poblament històricament s’ha estructurat a partir dels pobles de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja i un conjunt de parròquies que agrupaven petits veïnats i masies aïllades. És una zona amb una elevada riquesa d’elements patrimonials: castells, masies, esglésies, ermites, molins, etc. 

• A la sortida de Moià es pot gaudir d’unes bones vistes del paisatge i, entre Moià i l’Estany, i encara més enllà, la ruta compta amb fileres de plàtans a banda i banda de la carretera en pràcticament tot el recorregut: es tracta d’un dels trams de fileres arbrades més ben conservat de Catalunya. Més endavant, a Perafita, també s’hi troba un altre bon exemple de filera arbrada. 

• Al Lluçanès, el mosaic agroforestal és el clar protagonista. Seguint el patró del Moianès, el bosc queda relegat, sobretot, als terrenys muntanyosos. Aquesta distribució no alterada per la pressió urbanística i per xarxes viàries agressives contribueix a la imatge de tranquil·litat que ofereix el Lluçanès.

• A partir de Sant Quirze de Besora, l’etapa ressegueix el riu Ter fins al seu naixement. Les colònies industrials a les vores del Ter i del Freser són elements que han caracteritzat el paisatge fluvial de l’Alt Ter durant dècades.

• Les pinedes de pi roig són les més esteses en el paisatge, tot i que les fagedes i rouredes, tendeixen a recuperar els seus antics dominis. En aquesta zona, els paisatges agrícoles queden relegats als fons de valls, resseguint el Ter, entre Ripoll i Setcases.

• Es passa per Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, dos nuclis històrics dels que destaca el Monestir de Santa Maria i especialment el seu campanar, a Ripoll, i, a Sant Joan de les Abadesses, el seu monestir, el pont vell d’estil gòtic i l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, enfilada a la muntanya. Com a fons escènic, la serra Cavallera i el cim del Taga.  

• A la vall de Camprodon, s’entra en els paisatges d’alta muntanya, alpins i subalpins, amb la presència de boscos de pi negre, neretars i prats alpins. Es tracta d’una vall envoltada per cims majestuosos i travessada pel riu Ter.

• Els nuclis de La Roca, Abella, Setcases i Tregurà destaquen per la seva estructura compacta, construcció de pedra, a la meitat del vessant de la muntanya, amb carrers irregulars i que tenen com a edifici principal l’església dins del mateix nucli. A la vall també predominen les construccions romàniques, com el pont Nou de Camprodon.

• En aquest tram dominen com a fons escènic el Balandrau i el puig de Fontlletera. I, ja pujant cap a Vallter, el Gra de Fajol i Bastiments.    

Els miradors del dia

  Castell de Burriac

   El Farell 

Cim de les àligues 

         Mirador de la Campana 

         Mirador de la Creu de Moià         

          Sant Adjutori          

         Santuari dels Munts       

  Castell de Besora 

  Sant Antoni 

         Ermita de Sant Antoni Vell

   Tregurà de Dalt 

   Collet de Xoriguera

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya

 

Paisatges del dia

 La Seu d’Urgell – La Molina / Coll de Pal 27/03/2026 -  Etapa 5 – 155,3 km

 Plana de l’Urgellet, la Vansa, Cadí, Capçaleres del Llobregat

 

• L’etapa s’inicia a la Seu d’Urgell, ciutat pirinenca abocada al riu Segre i a la Valira, envoltada d’un paisatge agrari viu i amb el superb fons escènic del Cadí. Destaquen, també, la catedral de Santa Maria de la Seu, la torre de Solsona i Castellciutat.

• Durant els primers quilòmetres, l’etapa segueix el curs del Segre. Entre la Seu d’Urgell i els Hostalets de Tost, la multiplicitat d’usos i el contrast entre plana i muntanya i les pastures i conreu de cereals són els trets distintius del paisatge. Destaca el poble del Pla de Sant Tirs, enfilat en un turó.

• Quan agafa el trencant cap al congost de Tres Ponts i s’endinsa a la Vansa, el paisatge es torna més feréstec.  Són valls tancades i rurals, degut al poc creixement urbanístic i al manteniment de l’estructura tradicional dels nuclis, ja sigui dalt de turons (Sorribes de la Vansa o Tuixent), o a mitja vessant (Montan de Tost), de format més compacte i associats a camps de feixes de mur de pedra seca. Destaca el Port del Comte i el seu perfil arrodonit.  

• Els conreus delimitats per tanques vegetals, de tradició ancestral, són encara força comuns en aquesta zona, com es pot veure en l’entorn de Tuixent. 

• Des de Tuixent fins a l’entrada al Berguedà, l’etapa transcorre per una carretereta a mitja vessant per valls molt tancades. Només el tram de la vall de Josa és més obert i en destaca el poble de Josa de Cadí, encimbellat en un turó. A partir del coll de Josa, la vista s’obra de nou i es pot gaudir d’unes bones panoràmiques de l’agricultura de bocage de l’entorn de Gòsol, que repeteix el patró de Tuixent.

• Destaquen els pobles de muntanya pirinenca per la seva estructura compacta, construcció de pedra a mitja vessant de muntanya, amb carrers irregulars i com a edifici principal l’església, com són Gósol i Saldes. Altres nuclis singulars esdevenen fites paisatgístiques i elements clau dels fons escènics, com Bagà, la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola.

• En bona part d’aquesta etapa, es gaudeix del fons emblemàtic del Pedraforca.  

• A Guardiola del Berguedà, l’etapa es desvia per a donar la volta a la serra del Catllaràs, on es pot trobar alguna fageda amb boix, per llavors enfilar-se de nou cap al nord a través del Parc Natural de l Cadí-Moixeró.

• Des de Guardiola de Berguedà fins a Bagà, la vall és molt més oberta i antropitzada però es torna a convertir en un paisatge de valls més agrestes i engorjades quan l’etapa s’allunya de Bagà.  

• Un cop l’etapa s’enfila per anar a buscar el Coll de Pal, el paisatge es torna clarament d’alta muntanya i en alguns trams es gaudeix de vistes d’ocell des de la carretera. Destaquen els fons escènics de les Penyes Altes de Moixeró i la Tosa d’Alp.  

          Els miradors del dia

        

Castellciutat

  La Parròquia d’Hortó

        Congost de Tres Ponts 

    Santa Maria de Josa

          Santuari de la Mare de Déu de Falgars

      Mirador del President 

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya

 

Paisatges del dia

 Berga – Queralt 28/03/2026 - Etapa 6 – 158,2 km

Replans del Berguedà i Capçaleres del Llobregat

• La primera part de l’etapa transcorre pel paisatge agroforestal dels replans del Berguedà, format per turons suaus, recoberts de pinedes i matollars combinats amb conreus de secà i pastures.  El poblament és disseminat, amb petits nuclis i masies de grans dimensions, moltes d’origen medieval.  

• El riu Llobregat acompanya bona part del recorregut, i travessa pobles com La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Cercs i Puig-reig.

• Paral·lela al riu, la C-16 (l’eix del Llobregat) és la principal via de comunicació de la zona, on entre Berga i Manresa hi ha diverses àrees industrials.

• Resseguint el Llobregat, ressalten el conjunt de colònies industrials -la majoria tèxtils- entre Berga i Puig-reig, com Cal Rosal, l’Ametlla de Casserres, Cal Bassacs, Viladomiu vell, Viladomiu nou, el Guixaró, Cal Prat o Cal Cases. La majoria segueixen la mateixa estructura i sovint inclouen patrimoni modernista: fàbrica, casa de l’amo, escola, església, economat, cases dels treballadors, plaça, hortes, resclosa i canal.

• En tot el recorregut destaquen cingleres i crestes rocoses com la serra de Queralt, amb el santuari com a fita, la Quar, també amb el santuari de Santa Maria a la part més alta, la serra de Picancel, la serra de Mata-rodona, els cingles de la Garganta, la serra d’Ensija i Rasos de Peguera i, especialment, l’emblemàtic Pedraforca, fita de referència del Berguedà i de les comarques properes.

• A la part més muntanyosa de l’etapa ressalten els paisatges de la indústria minera, principalment de carbó. Es concentren a Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes o La Pobla de Lillet, i com a testimonis en queden colònies, edificis, instal·lacions mecàniques, cintes transportadores, runams o vagonetes, que avui dia tenen funcions principalment turístiques. També s’ha recuperat amb aquesta finalitat el tren del ciment, a La Pobla de Lillet. 

• Paisatgísticament també destaquen el campanar de Santa Eulàlia de Gironella, l’església de Santa Maria de la Guàrdia, situada en un turó elevat, el campanar de Santa Maria de Borredà, els jardins Artigas de La Pobla de Lillet, l’arquitectura romànica de muntanya (l’església de Sant Jaume de Frontanyà, el monestir de Santa Maria de Lillet i el monestir de Sant Llorenç), la làmina d’aigua del pantà de la Baells amb el monestir de Sant Salvador de la Vedella, la xemeneia de l’antiga central tèrmica de Cercs, les fileres de plataners que acompanyen l’entrada a Berga i el castell de Sant Ferran a la mateixa localitat.

        Els miradors del dia

       Cal Prat

          Santa Maria de la Guàrdia

          Santuari de la Mare de Déu de la Quar 

        Mirador de les Heures 

         Sant Jaume de Frontanyà 

         Santuari de la Mare de Déu de Falgars (mirador Joan Casanova) 

         Guardiola de Berguedà 

        Mirador al Pedraforca 

         Cap Deig 

        La Figuerassa

          Santuari de la Mare de Déu de Queralt

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya

 

Paisatges del dia

 Barcelona - Barcelona 29/03/2026 -  Etapa 7 – 95.1 km

  Pla de Barcelona i Delta del Llobregat.

• L’etapa transcorre, després de deixar la ciutat de Barcelona, pel Delta del Llobregat, el segon delta fluvial més extens de Catalunya, reconegut en part com a Parc Natural. Hi coexisteixen diverses zones humides d’importància internacional, com la del Remolar i la Ricarda, part del Parc Agrari del Llobregat, on hi dominen les carxoferes, una rellevant xarxa de canals, les poblacions de Viladecans, Gavà, Castelldefels i el Prat de Llobregat, les carreteres C-31 i C-32, línies de ferrocarril, polígons industrials, i l’aeroport, que ocupa més de 10 quilòmetres quadrats.   

• Un cop s’arriba a Castelldefels, el tram de tornada cap a Barcelona transcorre per l’autovia de Castelldefels (C-31), en un primer tram proper al mar, creua zones de residencials poc denses i amb nombrosos pins que envolten la carretera. Posteriorment ja s’endinsa cap a l’interior resseguint els límits de l’aeroport del Prat per tornar al continu urbà que conformen l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

• El tram final de l’etapa transcorre per la muntanya de Montjuïc, perfil emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Les diverses activitats que hi ha conviscut al llarg de la història (exposició internacional del 1929, circuit de motociclisme, barraquisme, Jocs Olímpics, etc.) han deixat una empremta en el paisatge de la muntanya. Actualment destaquen les torres Venecianes, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les fonts de Montjuïc, els jardins, els pavellons i palaus d’exposicions, els edificis de l’anella olímpica, el castell de Montjuïc i la torre de comunicacions de Montjuïc. 

• Al llarg de l’etapa, paisatgísticament també destaquen l’ermita de Sant Ramon, el castell de Fels, la torre de control de l’aeroport del Prat, la torre de Collserola i el Tibidabo.  

• Al llarg de l’etapa, paisatgísticament també destaquen l’ermita de Sant Ramon, el castell de Fels, la colònia Güell, amb la cripta de Gaudí, declarada Patrimoni de la Humanitat, el castell del Papiol, la torre de Collserola i el Tibidabo.

Els miradors del dia

Mirador de Cal Tet

Castell de Castelldefels

Sant Ramon

Puig Madrona

La Creu de l’Aragall

Castell de Montjuïc

Museu Nacional d’Art de Catalunya

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya