Paisajes del día

Esta sección ha sido elaborada por

  

Sant Feliu de Guíxols – Sant Feliu de Guíxols 24/03/2025 -  Etapa 1 – 178,6 km

 Gavarres Marítimes, Empordanet – Baix Ter, les Gavarres, Plana de la Selva y Ardenya-Cadiretes

  •  Etapa acompañada de grandes acantilados, algunos de más de 100 de altura, tanto en el tramo entre Tamariu y Begur, como sobre todo entre Tossa de Mar y Sant Feliu de Guíxols.
  • Destacan las calas y bahías y los contrastes de color entre los acantilados, los pinares y los tonos azules y verdes del mar.
  • Cercano al recorrido hay caminos de ronda de gran interés paisajístico, tanto el emblemático de s'Agaró como los tramos entre Platja d'Aro y Sant Antoni de Calonge y entre Tamariu y la playa de Pals.
Girona. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Grau)
Girona. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Grau)
Osor. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Guillem Gutiérrez)
Osor. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Guillem Gutiérrez)
  • El turismo de masas ha transformado substancialmente la Costa Brava, sobre todo los núcleos históricos. Han proliferado nuevas edificaciones residenciales y continuos urbanos (entre Platja d'Aro y Palamós). Nuevos núcleos de veraneo y muchas urbanizaciones han ido colonizando calas litorales, sobre todo en las proximidades de Begur, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols y Tossa de Mar. Algunos núcleos todavía mantienen una fisonomía singular, como sa Tuna, Calella de Palafrugell y Tamariu. 
  • Buena parte de la etapa transcurre por bosques de alcornocales, encinares y pinares que hacen de fondos escénicos de las llanuras y poblaciones que rodean. El aprovechamiento de los alcornocales ha sido una de las principales actividades económicas del macizo de las Gavarres, de Ardenya-Cadiretes y del sector de Begur, y también ha dejado huella en paisajes urbanos como los de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell y Cassà de la Selva.
  • Destacan tres paisajes agroforestales de gran interés: los cultivos de cereal entre el valle de Aro, la cada vez más vitivinícola plana de Calonge y el corredor de infraestructuras entre Palamós y Palafrugell; los cultivos de cereales y los pequeños pueblos y vecindarios como Vulpellac, Cruïlles y Sant Sadurní de l'Heura; y el paisaje suavemente ondulado de la llanura de la Selva, con cereales, forrajes y maíz, manchas de bosque de encinas, corchos y pinos, y plantaciones de plátanos y chopos en los bordes de los cursos de agua.
Llagostera. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Guillem Gutiérrez)
Llagostera. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Guillem Gutiérrez)
  • Las metas más relevantes son, siguiendo el recorrido, la iglesia de Santa María del Mar de Palamós, el faro de San Sebastián, el castillo de Begur, el núcleo encumbrado de Pals, la torre de Cruïlles, el monte Arques (con el radar del Servicio Meteorológico de Cataluña), el campanario de Sant Feliu de Llagostera, el monte de Cadiretes, el castillo de Tossa de Mar (muy presente en el imaginario de la Costa Brava gracias, entre otras, a películas como “Pandora y el holandés errante”, protagonizada por Ava Gardner y James Mason), la ermita de Sant Elm (desde donde Ferran Agulló calificó esta costa de “brava”), las masías de gran valor arquitectónico, y las formes graníticas del macizo del Ardenya-Cadiretes (como los carcaixells d’en Dalmau, muy visibles desde el valle de Aro).
  • La etapa finaliza con el tramo de carretera entre Tossa de Mar y Sant Feliu de Guíxols, de gran interés paisajístico. Se trata de un recorrido conocido por sus curvas, por pasar cerca de los acantilados cortados sobre el mar y por tener varios miradores que permiten contemplar el mar y las calas.

Los miradores del día

          Faro de Sant Sebastià 

         Castillo de Begur

El Pedró de Pals 

         Castillo de Empordà

          Puig d’Arques

       Llagostera

          Carcaixells d’en Dalmau 

         Romanyà de la Selva 

         Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols  

Urbanització Pola-Giverola, Tossa de Mar. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Guillem Gutiérrez)
Urbanització Pola-Giverola, Tossa de Mar. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Guillem Gutiérrez)

La sección “Paisajes del día” ha sido preparada por el Observatorio del Paisaje de Catalunya.

Paisajes del día 

 Figueres - Banyoles 24/03/2026 - Etapa 2 – 167,4 km

 Garrotxa d’Empordà, els Aspres, Plana d’Empordà, Terraprims, Estany de Banyoles, Alta Garrotxa, Valls d’Olot, Rocacorba

Els Aspres. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Els Aspres. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
  • La etapa se inicia en medio de un paisaje agrícola de llanura cerealística, con pequeños claros de viña y olivo y con la presencia de pinos, que irán ganando protagonismo. 
  • La etapa recorre el río Muga en varias partes del recorrido, tanto al principio, entre Boadella i les Escaules, como más adelante, entre Vilanova de la Muga y Castelló d'Empúries. En todos estos tramos destaca el bosque de ribera.
  • Se cruza después una zona de sierras bajas, suavemente onduladas, que se interponen entre la llanura del Ampurdán y las sierras de las Salinas y l’Albera. El mosaico agrícola alrededor de Terrades destaca por los cultivos de fruta dulce, principalmente cerezos, que, junto con los bosques mixtos de pino y encina, forman un mosaico cromáticamente muy interesante, especialmente en la primavera, cuando florecen los cerezos.
Cantallops. Wikicommons (Bertrand Grondin)
Cantallops. Wikicommons (Bertrand Grondin) © Bertrand GRONDIN, ©2011, cc-by-sa-3.0,2.5,2.0,1.0, GFDL 1.2, 1.3.
Besalú. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Grau)
Besalú. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Grau)
  • Contrasta, en este entorno, el paisaje escaparate de la entrada de la Jonquera, donde proliferan centros comerciales y carteles publicitarios relacionados con la proximidad de la frontera con el estado francés.
  • Durante el recorrido, especialmente en la zona dels Aspres, aparecen pequeños pueblos, de tonos ocres y con el campanario como elemento más destacado y con la sierra de la Albera y la cumbre del monte Neulós como telón de fondo. Estos núcleos se encuentran rodeados de un paisaje agroforestal caracterizado por los cultivos de viña y olivo intercalados con pequeñas bosquines, y la presencia de muros de piedra seca. Los núcleos de Cantallops, Masarac y Sant Climent Sescebes son un ejemplo de ello.
  • En Peralada, Vilanova de la Muga y Castelló d'Empúries se juntan la monumentalidad arquitectónica con el curso de la Muga. Resaltan el castillo de Peralada, el campanario de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga y, en Castelló d'Empúries, la basílica de Santa María y el puente Viejo.
Castellfollit de la Roca. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Castellfollit de la Roca. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Volcà Montsacopa, Olot. Paisatges Verticals- Ricard Vaqué;
Volcà Montsacopa, Olot. Paisatges Verticals- Ricard Vaqué; © © PAISATGES VERTICALS - Ricard Vaque
  • Llegados a la Garrotxa, destacan visualmente los riscales, sierras agrestes y escarpadas con diversas cimas emblemáticas como el Comanegra, el Bassegoda y el Ferran y el núcleo urbano medieval de Besalú. Otras cumbres y fondos escénicos de la etapa son la Mare de Déu del Mont, la montaña del Cós, con el santuario homónimo, la Sierra de Finestres y Rocacorba, con las antenas de telecomunicaciones y el santuario como elementos más visibles. 
  • Nos acompaña en el tramo de la Garrotxa todo el paisaje volcánico, desde el núcleo y el riscal de Castellfollit de la Roca hasta los diferentes conos volcánicos visibles en buena parte del recorrido hasta Santa Pau.
  • La carretera que une Olot con Banyoles, pasando por Santa Pau, cruza los valles abiertos de Mieres y Sant Miquel de Campmajor y se caracteriza por ser una carretera sinuosa en un entorno agroforestal muy frecuentada y valorada por los ciclistas.
  • El final de etapa destaca por la presencia del lago de Banyoles, de gran valor natural y fuente de inspiración de escritores como Jacint Verdaguer, Josep Pla o Joan Perucho, o pintores como Manel Pigem i Ros y Joan de Palau.

Los miradores del día

     Ermita de Santa Magdalena 

         Castillo de Mont-roig 

         Turó d’Altrera 

         Mare de Déu del Mont

          Mare de Déu del Cos

          Sant Francesc (volcà Montsacopa) 

        Serra de Finestres

          Sant Patllari 

        Puig de Sant Martirià

Estany de Banyoles. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Cataluya
Estany de Banyoles. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Cataluya

  Paisajes del día

 Costa Daurada (Mont-roig del Camp – Vila-seca) 25/03/2026 -  Etapa 3 – 159,5 km

 Plana del Baix Camp, Conca d’Alforja - Vilaplana, la Mussara, Vall del Silenci, Priorat Històric, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Escornalbou - Puigcerver, Litoral del Camp, Reus - Tarragona  

 

Mont-Roig del Camp. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Pere Sala i Martí)
Mont-Roig del Camp. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Pere Sala i Martí)
  • El pueblo de inicio de etapa, Mont-roig del Camp, y su entorno paisajístico son conocidos por ser fuente de inspiración de Joan Miró.
  • El primer tramo de la etapa recorre la Plana del Baix Camp, un mosaico agrícola muy diverso donde los campos de avellanos, olivos, almendros y algarrobos ocupan casi todo el espacio disponible, sólo interrumpidos por pequeñas manchas de pinares y por las rieras que atraviesan la llanura en dirección al mar.
  • La Conca d’Alforja y Vilaplana se interpone entre la Plana del Baix Camp y la sierra de la Mussara, la intercalación de cultivos de avellanos, de olivos y bosques confiere al paisaje una sensación de orden y armonía, sólo rota por algunas urbanizaciones dispersas situadas en el entorno del núcleo urbano.
Vilaplana. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Vilaplana. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Vall del Silenci. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya;
Vall del Silenci. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya;
  • En contraste con la llanura, después de Vilaplana, por una carretera con muchas curvas y con panorámicas sobre la llanura y hasta el mar, se llega al paisaje de carácter montañoso y forestal de la Mussara y las montañas de Prades, donde destaca el relieve agreste que llega a superar los 1000 m de altitud en las cimas más elevadas. En este sector el cultivo de olivos y avellanos ha quedado relegado a los espacios más llanos y cercanos a los núcleos y se pueden detectar todavía muchos antiguos bancales, ahora abandonados y colonizados por la vegetación espontánea.
  • Tramo con una ancha variedad de bosques: pinares de pino carrasco, encinares y carrascales en las zonas bajas y robledales de roble de hoja pequeña y pinares de pino silvestre a partir de los 800 metros.
Vilella Baixa. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas);
Vilella Baixa. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas);
Cingles de la Grallera i la Miranda. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Cingles de la Grallera i la Miranda. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
  • A continuación, la etapa se adentra en los valles casi simétricos de Ulldemolins y Cornudella de Montsant, separadas por el collado de Albarca y las mesetas de los Segalassos.
  • Entrando en el Priorat, destaca un mosaico formado por colinas redondeadas de pizarra, donde abundan los cultivos de vid, pero también de avellanos, almendros y olivos, que se intercalan con formaciones de matorrales y zonas boscosas, formando un conjunto muy atractivo en un territorio sólo regado por el río Siurana. Las carreteras estrechas y sinuosas adaptan su trazado al relieve montañoso y en todo el tramo se disfruta de la visión del Montsant, fondo escénico emblemático y elemento identitario de la comarca.
  • La arquitectura propia y original de las bodegas da una fuerte personalidad al entorno. También destacan el núcleo de Gratallops, el castillo de Falset y la Vilella Baixa que, en palabras de Joan Maria Espinàs en su libro Viatge al Priorat, desde la carretera parece la Nueva York del Priorat.

Los miradores del día

  Risco de la Mussara

   Tossal de Baltasana 

         Albarca

          Siurana

          La Morera de Montsant

          Lo Guixar 

        Ermita de la Mare de Déu de la Consolació

          Miranda de Llaberia

  La sección “Paisajes del día” ha sido preparada por el Observatorio del Paisaje de Catalunya

Port Aventura, Salou. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Port Aventura, Salou. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya

Paisajes del día

 Mataró - Vallter 26/03/2026 - Etapa 4 – 173 km

Baix Maresme, Serra de Marina, Plana del Vallès, Cingles de Bertí i Gallifa, Moianès, Lluçanès, Alt Ter, Vall de Camprodon

 

La Roca del Vallès, Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Joan Sorolla)
La Roca del Vallès, Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Joan Sorolla)
  • La etapa se inicia dejando atrás el litoral del Maresme con la línea de tren, la N-II, urbanizaciones y varios puertos deportivos. 
  • Seguidamente se adentra en la Serra de Marina por una carretera sinuosa. Se trata de un territorio tradicionalmente poco poblado, con pequeños núcleos y muchas masías, y densamente arbolado, con pinares, encinares y alcornocales y robledales en las umbrías.
  • Pasada la Serra de Marina, la etapa entra en la llanura del Vallès por la Roca del Vallès, donde destaca su castillo, y Granollers, un área muy urbanizada que contrasta con el tramo anterior.
L'Estany. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Dani Codina);
L'Estany. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Dani Codina);
Olost. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
Olost. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
  • La etapa entre Granollers y Caldes de Montbui discurre entre un mosaico de urbanizaciones, industria y cultivos, con manchas de pinos, paisaje característico de la llanura del Vallès. 
  • Una vez pasado Caldes de Montbui, la etapa sube por la C-59 hacia el norte, a buscar el Moianès. Es un tramo en el que el paisaje de la llanura va cambiando, aparecen colinas y las urbanizaciones y cultivos van dejando terreno a los bosques de pino silvestre y pino laricio, encinares y robledales. En el entorno de Moià, vuelven a tomar protagonismo los cultivos de cereales y forrajes. 
  • La población históricamente se ha estructurado a partir de los pueblos de Castellcir, Castellterçol, Granera y Sant Quirze Safaja y un conjunto de parroquias que agrupaban pequeños vecindarios y masías aisladas. Es una zona con elevada riqueza de elementos patrimoniales: castillos, masías, iglesias, ermitas, molinos, etc.
  • A la salida de Moià se puede disfrutar de unas buenas vistas del paisaje y, entre Moià y l'Estany, y aún más allá, la ruta cuenta con hileras de plátanos a ambos lados de la carretera en prácticamente todo el recorrido: se trata de uno de los tramos de hileras arboladas mejor conservado de Catalunya. Más adelante, en Perafita, también se encuentra otro buen ejemplo de hilera arbolada.
  • En el Lluçanès, el mosaico agroforestal es el claro protagonista. Siguiendo el patrón del Moianès, el bosque queda relegado, sobre todo, a los terrenos montañosos. Esta distribución no alterada por la presión urbanística y por redes viarias agresivas contribuye a la imagen de tranquilidad que ofrece el Lluçanès.

 

La Roca, Vilallonga de Ter. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
La Roca, Vilallonga de Ter. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Montesquiu. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Montesquiu. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
  • A partir de Sant Quirze de Besora, la etapa recorre el río Ter hasta su nacimiento. Las colonias industriales en las orillas del Ter y del Freser son elementos que han caracterizado el paisaje fluvial del Alt Ter durante décadas.  
  • Los pinares de pino silvestre son los más extendidos en el paisaje, aunque los hayedos y robledales, tienden a recuperar sus antiguos dominios. En esta zona, los paisajes agrícolas quedan relegados a los fondos de valles, siguiendo el Ter, entre Ripoll y Setcases. 
  • Se pasa por Ripoll y Sant Joan de les Abadesses, dos núcleos históricos de los que destaca el Monasterio de Santa María y especialmente su campanario, en Ripoll, y, en Sant Joan de les Abadesses, su monasterio, el puente viejo de estilo gótico y la ermita de Sant Antoni de Padua, encaramada a la montaña. Como fondo escénico, la sierra Cavallera y la cima del Taga. 
  • En el valle de Camprodon, se entra en los paisajes de alta montaña, alpinos y subalpinos, con la presencia de bosques de pino negro, neretales y prados alpinos. Se trata de un valle rodeado por majestuosas cumbres y atravesado por el río Ter.
  • Los núcleos de La Roca, Abella, Setcases y Tregurà destacan por su estructura compacta, construcción de piedra, en mitad de la vertiente de la montaña, con calles irregulares y que tienen como edificio principal la iglesia dentro del mismo núcleo. En el valle también predominan las construcciones románicas, como el puente Nuevo de Camprodon.
  • En este tramo dominan como fondo escénico el Balandrau y el monte de Fontlletera. Y, ya subiendo hacia Vallter, el Gra de Fajol y Bastiments.  

    Los miradores del día

          Castillo de Burriac

          El Farell 

         Cim de les àligues 

         Mirador de la Campana 

         Mirador de la Creu de Moià

          Sant Adjutori 

         Santuario dels Munts 

         Castillo de Besora 

         Sant Antoni 

         Ermita de Sant Antoni Vell

          Tregurà de Dalt 

        Collet de Xoriguera

Font Rubí, Camprodon. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Bas)
Font Rubí, Camprodon. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Bas)

La sección “Paisajes del día” ha sido preparada por el Observatorio del Paisaje de Catalunya

  Paisajes del día

 La Seu d’Urgell – La Molina / Coll de Pal 27/03/2026 -  Etapa 5 – 155,3 km  

 Plana de l’Urgellet, la Vansa, Cadí, Capçaleres del Llobregat

  • La etapa se inicia en la Seu d'Urgell, ciudad pirenaica asomada al río Segre y a la Valira, rodeada de un paisaje agrario vivo y con el soberbio fondo escénico del Cadí. Destacan, también, la catedral de Santa María de la Seu, la torre de Solsona y Castellciutat. 
  • Durante los primeros kilómetros, la etapa sigue el curso del Segre. Entre la Seu d'Urgell y Els Hostalets de Tost, la multiplicidad de usos y el contraste entre llanura y montaña y los pastos y cultivo de cereales son los rasgos distintivos del paisaje. Destaca el pueblo del Pla de Sant Tirs, encaramado en una colina. 
  • Cuando coge el desvío hacia el desfiladero de Tres Ponts y se adentra en la Vansa, el paisaje se vuelve más salvaje. Son valles cerrados y rurales, debido al poco crecimiento urbanístico y al mantenimiento de la estructura tradicional de los núcleos, ya sea en lo alto de colinas (Sorribes de la Vansa o Tuixent), o a media vertiente (Montan de Tost), de formato más compacto y asociados a campos de bancales de muro de piedra seca. Destaca el Port del Comte y su perfil redondeado.
  • Los cultivos delimitados por vallas vegetales, de tradición ancestral, son todavía bastante comunes en esta zona, como puede verse en el entorno de Tuixent.
  • Desde Tuixent hasta la entrada al Berguedà, la etapa transcurre por una carreterita a media vertiente por valles muy cerrados. Sólo el tramo del valle de Josa es más abierto y destaca el pueblo de Josa de Cadí, encaramado en una colina. A partir del collado de Josa, la vista se abre de nuevo y se puede disfrutar de unas buenas panorámicas de la agricultura de bocage del entorno de Gòsol, que repite el patrón de Tuixent.
  • Destacan los pueblos de montaña pirenaica por su estructura compacta, construcción de piedra a media vertiente de montaña, con calles irregulares y como edificio principal la iglesia, como son Gósol y Saldes. Otros núcleos singulares se convierten en hitos paisajísticos y elementos clave de los fondos escénicos, como Bagà, La Pobla de Lillet y Sant Julià de Cerdanyola.
  • En buena parte de esta etapa, se disfruta del fondo emblemático del Pedraforca. 
  • En Guardiola del Berguedà, la etapa se desvía para dar la vuelta a la sierra del Catllaràs, donde se puede encontrar algún hayedo con boj, para entonces subirse de nuevo hacia el norte a través del Parque Natural del Cadí-Moixeró.
© Jorge Franganillo
  • Desde Guardiola de Berguedà hasta Bagà, el valle es mucho más abierto y antropizado pero se vuelve a convertir en un paisaje de valles más agrestes y en desfiladero cuando la etapa se aleja de Bagà.
  • Una vez la etapa sube para ir a buscar el Coll de Pal, el paisaje se vuelve claramente de alta montaña y en algunos tramos se disfruta de vistas de pájaro desde la carretera. Destacan los fondos escénicos de las Peñas Altas de Moixeró y la Tosa d´Alp.  

Los miradores del día

   Castellciutat 

     La Parròquia d’Hortó 

      Desfiladero de Tres Ponts 

      Santa Maria de Josa 

         Santuario de la Mare de Déu de Falgars 

         Mirador del President

© Copyright 2012

La sección “Paisajes del día” ha sido preparada por el Observatorio del Paisaje de Catalunya

Paisajes del día

 Berga – Queralt 28/03/2026 -  Etapa 6 – 158,2 km

Replans del Berguedà y Capçaleres del Llobregat

Berga. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Berga. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
  • La primera parte de la etapa transcurre por el paisaje agroforestal de los rellanos del Berguedà, formado por colinas suaves, recubiertos de pinares y matorrales combinados con cultivos de secano y pastos. La población es diseminada, con pequeños núcleos y masías de grandes dimensiones, muchas de origen medieval.
  • El río Llobregat acompaña buena parte del recorrido, y atraviesa pueblos como La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Cercs y Puig-reig.
  • Paralela al río, la C-16 (el eje del Llobregat) es la principal vía de comunicación de la zona, donde entre Berga y Manresa existen diversas áreas industriales.
  • Siguiendo el Llobregat, sobresalen el conjunto de colonias industriales -la mayoría textiles- entre Berga y Puig-reig, como Cal Rosal, la Almendra de Casserres, Cal Bassacs, Viladomiu vell, Viladomiu nou, el Guixaró, Cal Prat o Cal Cases. La mayoría siguen la misma estructura y con frecuencia incluyen patrimonio modernista: fábrica, casa del dueño, escuela, iglesia, economato, casas de los trabajadores, plaza, huertas, presa y canal.
Casserres. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Carles Vico Blanco)
Casserres. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Carles Vico Blanco)
Colònia de Viladomiu Vell (Gironella). Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Rafael López-Monné)
Colònia de Viladomiu Vell (Gironella). Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Rafael López-Monné)
  • En todo el recorrido destacan acantilados y crestas rocosas como la sierra de Queralt, con el santuario como hito, la Quar, también con el santuario de Santa María en la parte más alta, la sierra de Picancel, la sierra de Mata-rodona, los riscos de la Garganta y, especialmente, el emblemático Pedraforca, hito de referencia del Berguedà y de las comarcas próximas.
  • En la parte más montañosa de la etapa resaltan los paisajes de la industria minera, principalmente de carbón. Se concentran en Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes o La Pobla de Lillet, y como testigos quedan colonias, edificios, instalaciones mecánicas, cintas transportadoras, escombreras o vagonetas, que hoy en día tienen funciones principalmente turísticas. También se ha recuperado con este fin el tren del cemento, en La Pobla de Lillet.
  • Paisajísticamente también destacan el campanario de Santa Eulalia de Gironella, la iglesia de Santa María de la Guardia, situada en una colina elevada, el campanario de Santa María de Borredà, los jardines Artigas de La Pobla de Lillet, la arquitectura románica de montaña (la iglesia de San Jaime de Frontanyà, el monasterio de Santa Maria de Lillet y el monasterio de Sant Llorenç), la lámina de agua del pantano de la Baells con el monasterio de San Salvador de la Vedella, la chimenea de la antigua central térmica de Cercs, las hileras de plataneros que acompañan la entrada a Berga y el castillo de Sant Ferran en la misma localidad.
Replans del Berguedà. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Replans del Berguedà. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Pedraforca (Saldes). Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Borja Ballbé)
Pedraforca (Saldes). Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Borja Ballbé)

Los miradores del día

   Cal Prat

          Santa Maria de la Guàrdia 

         Santuario de la Mare de Déu de la Quar 

         Mirador de les Heures           

Sant Jaume de Frontanyà

          Santuario de la Mare de Déu de Falgars (mirador Joan Casanova) 

         Guardiola de Berguedà 

         Mirador al Pedraforca 

         Cap Deig 

         La Figuerassa 

         Santuario de la Mare de Déu de Queralt

La sección “Paisajes del día” ha sido preparada por el Observatorio del Paisaje de Catalunya

Central tèrmica de Cercs. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Marc Solernou Boivert)
Central tèrmica de Cercs. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Marc Solernou Boivert)

Paisajes del día

 Barcelona - Barcelona 29/03/2026 -  Etapa 7 – 95,1 km

 Pla de Barcelona y Delta del Llobregat

Parc agrari del Baix Llobregat. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
Parc agrari del Baix Llobregat. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
  • La etapa transcurre, después de dejar la ciudad de Barcelona, ​​por el Delta del Llobregat, el segundo delta fluvial más extenso de Cataluña, reconocido en parte como Parque Natural. Coexisten varias zonas húmedas de importancia internacional, como la del Remolar y la Ricarda, parte del Parque Agrario del Llobregat, donde dominan las alcachoferas, una relevante red de canales, las poblaciones de Viladecans, Gavà, Castelldefels y el Prat de Llobregat, las carreteras C-31 y C-32, líneas de ferrocarril, polígonos industriales, y el aeropuerto que ocupa más de 10 kilómetros cuadrados. 
  • Una vez se llega a Castelldefels, el tramo de regreso a Barcelona transcurre por la autovía de Castelldefels (C-31), en un primer tramo cercano al mar, cruza zonas de residenciales poco densas y con numerosos pinos que rodean la carretera. Posteriormente ya se adentra hacia el interior siguiendo los límites del aeropuerto de El Prat para volver al continuo urbano que conforman L'Hospitalet de Llobregat y Barcelona.
Riera de Sant Climent. Espais naturals del Delta del Llobregat. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Rafael López-Monné)
Riera de Sant Climent. Espais naturals del Delta del Llobregat. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Rafael López-Monné) © Tots els drets reservats © rafael lópez-monné / imatge i territori Les Coques, 9, 4r. 43003 Tarragona 977 244 070 / 626 021
Castelldefels. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Elias Casanova Adrian)
Castelldefels. Arxiu d'Imatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (Elias Casanova Adrian)
  • El tramo final de la etapa transcurre por la montaña de Montjuïc, perfil emblemático de la ciudad de Barcelona. Sus múltiples actividades a lo largo de la historia (exposición internacional de 1929, circuito de motociclismo, barraquismo, Juegos Olímpicos, etc.) han dejado una huella en el paisaje de la montaña. Actualmente destacan las torres Venecianas, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, las fuentes de Montjuïc, los jardines, los pabellones y palacios de exposiciones, los edificios del anillo olímpico, el castillo de Montjuïc y la torre de comunicaciones de Montjuïc. 
  • A lo largo de la etapa, paisajísticamente también destacan la ermita de Sant Ramon, el castillo de Fels, la torre de control del aeropuerto del Prat, la torre de Collserola y el Tibidabo.
Vall Baixa del Llobregat. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
Vall Baixa del Llobregat. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
Muntanyes d’Ordal. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)
Muntanyes d’Ordal. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)

Los miradores del día 

Mirador de Cal Tet 

Castillo de Castelldefels

      Sant Ramon           

Castillo de Montjuïc 

   Museu Nacional d’Art de Catalunya

Montjuïc. Wikimedia Commons (Josep Panadero)
Montjuïc. Wikimedia Commons (Josep Panadero)