La Volta a Catalunya recorda la figura de Muç Miquel a Perpinyà
23 de març 2022 - 12:01
(Perpinyà, 23-03-2022).- Aprofitant la sortida de la 3ª etapa de la cursa des de Perpinyà, la Volta Ciclista a Catalunya ha realitzat aquest matí un homenatge en record de la figura de Muç Miquel, guanyador de la Volta els anys 1924 i 1925 i recordat com a màrtir de la resistència francesa a la Segona Guerra Mundial.
Han participat de l’acte Rubèn Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya, juntament amb el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Perpinyà Sébastien Menard, el conseller municipal de mobilitat de l’Ajuntament de Perpinyà David Tranchecoste, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà Alfons Quera, l’organitzador Claude Soubielle, i Stéphane Roger en representació de la Federació Francesa de Ciclisme.
A les 10h, abans de la sortida de l’etapa, s’ha celebrat un homenatge al Cementiri de l’Oest de Perpinyà, on Muç Miquel hi és enterrat, on s’ha entregat una corona de flors a la seva tomba. Posteriorment, s’ha visitat la rue Mucio Miquel, carrer que porta el nom del ciclista a Perpinyà.
Muç Miquel, nascut el 3 de desembre de 1902 a Barcelona, al barri de Les Corts, acaba traslladant-se a Perpinyà, on viu i comença la seva relació amb el ciclisme que el duria a aconseguir grans resultats. De fet, Miquel aconsegueix ser el primer ciclista en guanyar en dues ocasions la Volta a Catalunya (1924 i 1925, la 6ª i 7ª edició, respectivament), amb tan sols 22 anys. L’any 1927 es converteix en campió d’Espanya en ruta.
Com a membre del PSUC i del Partit Comunista, Miquel acaba participant activament del grup Franc-tireurs et Partisans Français de la resistència francesa. Acaba sent detingut per la Gestapo i sent deportat al camp de concentració de Neuengamme (Alemanya) el 22 de maig de 1944. Finalment, Muç Miquel mor el maig de 1945 a l’hospital de Lübhteen, a Alemanya. El camp de concentració de Neuengamme va ser alliberat a l’abril, però Miquel va morir enverinat a l’hospital juntament amb una vintena de presos, que acaben sent enterrats al Cementiri de l’Oest recordats com a màrtirs de la resistència francesa.